Neishudas d’una longa evolucion dumpuei le latin, las lengas romanicas son cosias. L’occitan regropa 6 grans dialèctes : l’auvernhat, le gascon, le lengadocian, le lemosin, le provençau e le vivaroaupenc. Le catalan, eth, es parlat en França, Espanha, Andòrra (sola lenga oficiala) e Italia.
Prosperitat
A l’Edat Mejana, l’occitan es la lenga d’òbras literàrias remirablas, coma ne testimònian les trobadors. Le catalan veng lenga de governament e de creacion.
Ordenança de Villers-Cotterêts
Le rei Francés 1èr impausa, en 1539, le francés coma lenga oficiala deu dret e de l’administracion, ende remplaçar le latin. Es una estapa importanta deu movement de francizacion forçada.
Tractat deus Pirenèus
En 1700, nòrd de Catalonha es annexat au Reiaume de França. De hiu, Loís XIV decreta l’interdiccion oficiala de la lenga catalana.
Declin
Politica d’unitat nacionala e escolarizacion massiva e obligatòria en francés butan la conversion lingüistica. S’acompanha d’estigmatizacion sociala e politica. D’ara enlà, la lenga mairala s’amaga o hè vergonha e la transmission familiala es plan frenada.
Reneishença
Felibritge, occitanisme politic, professionalizacion, renavida culturala… l’occitan s’estructura, s’ensenha e s’adapta a las evolucions tecnicas e socialas, tot coma le catalan. Aqueste es lenga oficiala de Catalonha, republicana, autanlèu 1932. Un còp mes interdit per la dictatura franquista, veng lenga cooficiala d’Espanha en 1978.
Lei Molac
En 2021, aquera lei a per amira d’aparar e promòver le patrimòni immateriau e la diversitat culturala constituida per las lengas regionalas. Encoratja tanben lor ensenhament e lor emplec dins les servicis publics.
